MÉS SINTONIES PERSISTENTS

…DE DIVERSOS ESTILS, LLOCS, ÈPOQUES…

 

 

  1. Candela Roots: Pinta’t un somriure (de Hungry)

Reggae en valencià és el que fa bàsicament aquest grup format el 2013 amb vocació reivindicativa i pretensions de conscienciació en els temes que ens envolten dia a dia: missatges d’igualtat, pacifisme, drets humans… de vegades, amb barreja amb el castellà, francés o anglés.

 

  1. Kroke: Time (de Feelharmony)

Grup creat el 1992 a Polònia per diversos titulats en música a l’Acadèmia de Música de Cracòvia (Kroke és el nom d’esta ciutat en yiddish). Interpreta música klezmer, la música de les comunitats de jueus i també composicions pròpies.

 

  1. Leonard Bernstein: Divertimento (IV. Samba)

Un completíssim músic, gran director i gran compositor, Leonard Bernstein (1918-1990) és conegut sobretot pel West Side Story. Molt interessant apropar-se a altres composicions seues i també a les seues interpretacions d’altres autors.

 

  1. Dani Miquel: Festa gran (de Triquilisò)

Molt popular entre els més menuts, l’alcudià Dani Miquel és possiblement un joglar del segle XXI amb una imatge que captiva, junt la seua música, tant als menuts com als més grans.

 

  1. John Williams: The tale of Viktor Navorski (de The Terminal)

Una banda sonora més del fecundíssim i oscaritzat John Williams (1932), The Terminal no és una de una de les més conegudes encara que es tracte de nou d’una col·laboració amb S. Spielberg i compte amb Tom Hanks com a protagonista.

 

  1. Sílvia Pérez Cruz: Ai, ai, ai (de Domus)

Possiblement una de les veus actuals més destacades aborda en les seues gravacions estils d’allò més diversos: jazz, pop, tradicional ibèric i sudamericà… Encara que ja cantava de manera excel·lent, la seua fama es va disparar a inicis de 2017 en ser guanyadora d’un Goya a la millor cançó original.

 

  1. Francesc Tárrega: Gran Vals

Compositor i guitarrista castellonenc, Tàrrega (Vila-real 1852-1909) va desenvolupar una extensa carrera internacional com a intèrpret. El més curiós del Gran Vals, escrit el 1902, és que a tot el món es coneix el motiu musical del final de la primera frase adoptada per una companyia telefònica com a to de cridada estàndard.

 

  1. Kepa Junkera: Miru zuria (d’Etxea)

En quantes llengües has escoltat cantar excepte castellà, valencià i angles? Has pensat que hi ha música escrita en totes les llengües possibles? Ací sona una cançó en basc cantada per una veu valenciana, Sole Jiménez (de Presuntos Implicados). Pertany a un dels més de vint discos enregistrats per Kepa Junkera, virtuós de trikitixa (l’acordió basc).

 

  1. La Raíz: Por favor (d’Entre presos y poetas)

Fins a onze integrants podem trobar dalt l’escenari d’este prolífic grup de Gandia que mescla diversos estils en les seues cançons, com a rockstizaje s’ha catalogat en alguna ocasió la seua música.

 

  1. Claude Debussy: Arabesques (1. Andantino)

Compositor francès de finals del segle XIX i inicis del XX, és el principal representant del que es sol denominar música impressionista. D’entre la seua obra per a piano, dos arabesques.

 

  1. Mediterranean Roots: Lobos (de Fluye)

Membres de diferents agrupacions de música jamaicana formen a València el 2011 este grup que té el reggae com a eix central. El gener de 2018 llançarà un nou disc.

 

  1. Pep Botifarra: Nadal del poble de Callosa d’en Sarrià (de Ja ve Nadal)

El Nadal de 2014 este referent del cant valencià publica un CD amb cançons nadalenques tradicionals de diversos pobles: Algemesí, Bocairent, Moixent, Genovés, Carcaixent, Massamagrell, Villalonga…

 

  1. Toni Xuclà: Dejà vu (d’Una terra sense mapa)

Fusió d’allò més diversa entre jazz i folk contemporani, del funk suau al pop…, tot i més ve fent este guitarrista des de fa dècades, sobretot als seus discos en solitari.

 

 

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*